El meu futur d'aqui a deu anys

Ara podria començar com un conte de princeses i dir que m'imagino el meu futur en una casa gegant amb el meu nòvio i tot ple de roses, però no, anem a ser realistes.
Veient com està ara el món i la societat, no crec que tingui un futur de "roses".

M'imagino els carrers grisos, plens de pintades per les parets, la gent robant a gent que roba només per poder sobreviure, la majoria de cases enderrocades, i estarem sense gvern ni gent amb poder, ja que no hi haurà gent amb diners.

Tampoc tindrem presons ja que tota la ciutat hauria d'estar empresonada perquè tots seriem lladres per poder sobreviure.
El nombre d'habitants disminuirà perquè ningú tindrà fills, i la gent s'intentarà treure la vida.

"Què ha passat i perquè ha passat tot tan ràpid?"
Aquesta és la pregunta que es farà tothom però ningú sabrà respondre.

Tot pels encenedors

És dissabte nit, a l'estació del tren, i l'endemà és la vigília de reis. Està nevant i fa vent i fred. Només porto un jersei i una samarreta de tirants a sota. Tampoc porto guants, tinc molt fred i estic sola. Vaig caminant cap a casa i cada passa que faig, noto que és una passa més a prop d'agafar hipotèrmia.
Per fi estic a la porta de davant de casa però no estic segura de voler entrar, no he venut tots els encenedors, penso. Decideixo entrar.

-Hola? Hi ha algú a casa? -dic amb una veu tremolosa.
Sento soroll al fons del llarg passadís i camino cap a l'altre costat, a la meva habitació. Intento amagar ràpidament els encenedors que no he venut, però amb les presses em tremola la mà, i me'n cau un a terra.
Entra el pare amb el seu cigar a la boca, com sempre, a la meva habitació i veu que estic amagant els encenedors.

-Avui tampoc els has venut tots? -em diu amb una veu d'enfadat i greu.

Abaixo el cap per no mirar-lo als ulls, ja que no li puc aguantar la mirada freda i desafiant.

-Fora! Vés-te'n d'aquesta casa! -em crida.

-No és cas teva! Sinó meva! No tens dret a fer-me fora! -responc amb veu plorosa.

-Aquesta casa me la va donar a mi quan la teva mare va morir, tu ja no tens res a veure en aquesta casa, així que fins que no venguis tots els encenedors, no tornis a trepitjar aquesta casa! -i em va fer fora a empentes.
Anava pel carrer major i veia la gent tan feliç... Jo tenia molt fred, tant que no tenia força fins al punt de veure al·lucinacions. Veia la meva mare, com si no estigués morta, tot era molt real. De cop vaig caure a terra, sobre la neu, em vaig fixar que estava estirada en un carreró desconegut. Vaig tancar els ulls, estava estirada al terra, i vaig anar amb la meva mare cap al cel.

Text de presentació

Em dic Ivet i tinc 15 anys. Sóc rossa i amb els cabells arrissats. Tinc els ulls marrons i color mel quan em toca el sol.

Em considero una persona amable però molt competitiva. Tinc un caràcter fort i algun cop emcosta controlar-lo. Per altre banda, em considero molt afortunada de tenir una mare que li encanta viatjar, i això fa que hagi viatjat a molts països amb només 15 anys de vida que tinc.
Això sí, com la majoria d'adolescents m'agradaria viatjar a Amèrica del Nord, ja que encara no hi he estat.
M'encanta la música, crec que és l'art més expressiu que hi ha. M'agrada tot tipus de música però el que escolto amb més freqüència és el rap i reggae, com Bob Marley.

En part, sóc molt activa ja que m'encanta fer esport, però en qüestió de dormir ningú em guanya. Per això el meu dia de la setmana preferit és dissabte,  perquè al matí, o bé tinc triatlons, o bé em quedo tot el matí dormint.

Sóc de les persones que saben jugar, mínimament bé, tots els esports però tot i així sóc molt negada pel ballet i coses que comportin tenir un mínim de flexibilitat.

M'agraden molt les pel·lícules de comèdia perquè em fan passar una bona estona.
Mirant una pel·lícula o no, la major part del meu temps estic rient i això em fa ser (o semblar) una persona feliç i positiva.
Tot i això, com tothom, tinc dies que mataria a tots els que em passessin per davant.

Al revés d'això, sóc bastant rancorosa depenent de la persona i la mala jugada que m'hagi fet passar.
I quan algú m'ha fet quelcom que no m'ha agradat, sóc venjativa però si algú intenta fer alguna cosa a algun amic o amiga meu no ho permeto mai i faig el que calgui perquè tots els meus amics estiguin bé.

No em considero una persona gelosa, ja que si ho fos, ja no estaria viva, ja que porto uns 9 mesos en una relació amb una persona que té "moltes amigues". Tot i així, si que m'he enfadat algun cop per gelosia.

Per tant, la meva frase crec que és No pain no gain.