Em dol dir-vos que estic obligada a deixar-vos. Sé que portem gairebé des que vaig fer un any juntes i que pensàvem que mai ens hauríem de separar, però el temps passa, i si no us deixo quedaré estancada en el temps i no podré participar mai més en cap duatló o triatló.
Vull dir-vos que m'heu ajudat molt: gràcies a vosaltres no he caigut gaires cops, amb vosaltres he viscut alguns dels millors moments de la meva vida. També me'n recordo quan m'havia de desenredar el cabell després d'estar amb vosaltres, ja que amb el vent se'm feien rastes.
No ho vull allargar més, però abans d'acomiadar-me definitivament, us vull donar una última bona notícia. El meu cosí petit vol aprendre a anar en bicicleta i he pensat a donar-vos a ell i poder-nos seguir veient.
I encara que en els triatlons no em deixin posar-vos a la meva bicicleta, rodetes, competiré pensant que sense vosaltres no hauria après a anar en bicicleta.Gràcies per tot,
Petons, gas i veocitat.
Ivet RC
Hola, Ivet,
ResponEliminaEnhorabona pel teu blog i pels textos, que estan molt ben escrits.
Per tal de millorar encara més el teu blog, et comento un parell de cosetes.
D'una banda, quan escrius el títol dels textos, NO POSEM PUNT al final del text.
D'altra banda, al text de la carta de comiat, cal que facis PUNT I SEGUIT després de "deixar-vos" (1a línia), és a dir, cal que continuïs a la mateixa línia. I més endavant, després de "triatló", cal que facis més separació entre línies per tal que quedi clar que és PUNT I A PART (igual que has fet després de "rastes").
Finalment, cap al final del text, cal que escriguis correctament "vosaltres".
Gràcies i fins dijous,
Agnes